Back الأب غوريو Arabic Qorio Ata Azerbaijani Дядо Горио Bulgarian Otec Goriot Czech Vater Goriot German Ο μπάρμπα-Γκοριό Greek Père Goriot English Patro Goriot Esperanto Papá Goriot Spanish Goriot Zaharra Basque
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| (fr) Le Père Goriot (de) Vater Goriot  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | obra literària |
| Fitxa | |
| Autor | Honoré de Balzac |
| Llengua | francès |
| Publicació | França, 1835 |
| Creació | 1835 |
| Dades i xifres | |
| Gènere | ficció històrica |
| Personatges | Vautrin (en)  Eugène de Rastignac Vicomtesse de Beauséant (en) Anastasie de Restaud (en) Delphine de Nucingen (en) Jean-Joachim Goriot (en) Horace Bianchon (en) Maxime de Trailles (en) Judge Granville (en)
|
| Lloc de la narració | París França |
| Moviment | literatura realista |
| Sèrie | |
| Part de | Scenes from Private Life (en) |
| La Comèdia humana | |
  | |
El pare Goriot (títol original en francès: Le Père Goriot) és una novel·la realista d'Honoré de Balzac escrita l'any 1835 i que forma part de les escenes de la vida privada de Comèdia Humana. L'obra presenta ja indicis de materialisme històric. Ocorre a Montmartre, a París, a l'època contemporània de Balzac. Aquesta novel·la estableix les bases del conjunt de Comèdia Humana, una construcció literària formada per diferents volums lligats entre ells per clucades d'ull, passarel·les i altres recursos.
En aquest escrit, Balzac analitza la naturalesa i la corrupció de la família, del matrimoni i de la societat parisenca al període de la Restauració Francesa (segle xix), contemporani a l'autor. El protagonista és un home, Goriot, que se sacrifica per les seves filles però que acaba sent rebutjat per elles i mor a la misèria mentre que elles són riques. També narra la vida d'altres pensionistes, d'un jove que aspira a formar part de l'alta societat i d'una dama de l'alta societat, per a abastar més classes socials. Els fets ocorren al barri de Montmartre, que en aquells temps és humil i lluny del centre de París, al nord, i a la Casa Vauquer, situada al sud de París, entre el barri llatí de les universitats i Saint Marceau. L'ambient general és llòbrec i trist, els edificis es presenten com tètrics, la terra és seca, les olors són desagradables i a tancat.